Un fil connector espaial

Mirant cap endarrere, em fa gràcia lo molt que me va costar readaptar-me a la meva antiga-nova vida després del meu període cretenc. Crec que vaig estar més d’un any enyorant de manera bastant brutal aquells quatre mesos que encara avui no sé com definir. També crec que el punt d’inflexió el va marcar la meva tornada a aquella illa increïble, fa quasi un any. Va ser el moment de tancar el cicle, de descobrir que, per una banda, l’illa seguia allà, com una part de jo, esperant-me sense desesperar i, per d’altra, que aquells quatre mesos havien estat únics i irrepetibles i que era precisament això els que els feia especials.

Una cosa curiosa és que, malgrat allà vaig estar només quatre mesos i que fa més de dos anys que me’n vaig anar d’allà, encara em funciona el correu electrònic de l’institut on feia feina. És una tonteria, perquè ningú no m’envia res mai, però recentment ha succeït una cosa molt curiosa. Es veu que han posat en marxa una llista de correu general, és a dir, que de tant en tant envien missatges a tots els usuaris. Doncs bé, jo estic en aquesta llista. El que vull dir que cada dia rebo una mitjana de 5-10 correus, el 99.9% dels quals estan en un idioma preciós però que desconec, malgrat en el seu dia el vaig intentar aprendre (i del que encara record algunes, poques, coses). I, sabeu què? Sóc incapaç d’esborrar-los. És una tonteria, ho sé, però m’agrada obrir-los, intentar llegir-los i deixar-lo per més endavant, suposant que qualque dia n’aprendré més, de grec (tant de bo!). Esborrar-los seria com rompre un estrany fil connector espaial que ha aparegut inesperadament. Sé que qualque dia d’aquest començaré a esborrar-los i no passarà res, però de moment, m’encanta gaudir d’aquesta nova connexió espaial inesperada.

A la foto, que no té res a veure, la primera flor d’aquest any de la meva estimada orquídia. Quin goig veure-la florir!